lleida_marxa

Art i artistes

Presentació

La col·lecció del Museu d’Art de Lleida és un fons d'art epresentatiu de les principals tendències i els diferents àmbits de la creació artística moderna i contemporània en relació amb l’àrea territorial d’influència cultural de Lleida i incorpora també obres del context català i espanyol que permetin l’adequada contextualització i diàleg amb l’obra dels artistes lleidatans.

El mandat del Museu d’Art de Lleida es refereix cronològicament a la història de les manifestacions artístiques d’ençà el segle XX a Lleida i territorialment al seu àmbit d’influència cultural, abastant les diferents tendències i els diferents àmbits de la creació plàstica i visual moderna i contemporània. El Museu, doncs, atendrà les ja tradicionals arts plàstiques i visuals (pintura, escultura, arquitectura, dibuix, arts de l’estampació), a les quals s’afegiran els nous llenguatges artístics del segle XX (disseny gràfic i publicitari i les arts de la imatge: fotografia, vídeo i altres mitjans audiovisuals. així com de la performance, l’art públic, les instal·lacions, el net.art, etc.)

Cal destacar la col·lecció que el Museu disposa de l’artista Leandre Cristòfol, un dels escultors més rellevants de l’art espanyol del segle XX -més de 190 escultures, objectes i relleus i una extensa col·lecció de dibuixos-, juntament amb les obres dels seus companys de l’avantguarda dels anys trenta a Lleida, el pintor Lamolla, l’aleshores dibuixant i poeta Josep Viola i el dissenyador, editor i tipògraf Enric Crous, poden ser i seran un referent distintiu, un actiu singularitzador, la proa mediàtica del nou Museu. El Museu, però, presenta altres punts de notable interès, com són la part corresponent als grans noms de la plàstica lleidatana del primer terç del segle XX (Jaume Morera, Baldomer Gili i Roig, Xavier Gosé, Miquel Viladrich, Antoni Samarra, etc.), els artistes vinculats amb la irrupció de l’abstracció pictòrica a Lleida a la dècada dels 50, els artistes vinculats a l’activitat expositiva de la Petite Galerie de l’Aliança Francesa i, finalment, els nous valors de la plàstica lleidatana dels anys vuitanta i noranta.

La col·lecció configura una memòria crítica del que ha estat l’art del segle XX a Lleida. És, per tant, una col·lecció directament lligada a l’entorn sobre el qual ha d’actuar. 

El seus eixos cronològics i tempàtics són: El canvi de segle XIX al XX; els temps de conflictes vinculats a la República, l'avantguarda, la Guerra Civil, i l'exili; la Postguerra; els nous comportaments artístics de la Transició; i l'art per a un nou segle, que inclou les obres corresponent s al segle XXI.
museu
Jaume Morera: Picos de la Najarra, 1891-1892
museu
Leandre Cristòfol: Convulsió interna, 1969

][