Exposicions
Actuals
[<] Tornar enrere
- Exposicions /
-
- Reclòs -osa
Del 24 de juliol al 15 de novembre de 2020. Prorrogada fins al 10 de gener de 2021
Museu d'Art Jaume Morera
Espai 2 (Avinguda Blondel, 40, baixos)
Comissariat: Txell Bosch
reclòs -osa
Que està tancat en un lloc d’on no pot sortir, on està apartat del tracte de la gent, separat de la societat.
El context de reclusió involuntària que ens hem vist obligats a viure ens ha fet replantejar les nostres relacions socials i ens ha posat a prova psicològicament, en trobar-nos tancats en un espai propi pel qual fins ara només transitàvem. A través de diferents obres d’art, tot i que no han estat creades per a aquest context, podem fer una reflexió atemporal del que suposa estar reclosos.
La desaparició de l’ésser humà de l’espai comú
El món s’atura de cop i l’ésser humà desapareix de l’espai comú. Les persones deixen de trobar-se en espais socials per refugiar-se en l’espai íntim i propi. Tothom comparteix la mateixa situació. Al llarg de la història s’havien plantejat situacions de confinament humà com l’actual, però mai ens hauríem imaginat que ens tocaria a nosaltres. Ara ens veiem forçats a reflexionar sobre les implicacions que suposen la desaparició i l’aturada.
Jaume Morera: Dia de nieve. Pontons, 1885-1890
oli sobre tela
Col·lecció Museu d'Art Jaume Morera
Mirar a fora des de dins
El confinament implica redescobrir espais quotidians, fixar-nos en les coses amb una altra mirada. Veure l’exterior des de l’interior. Deixem de ser nòmades del nostre espai per ocupar-lo constantment. Les distàncies, els objectes, la llum de l’exterior, adquireixen nous significats quan no podem conviure amb res més. Els espais interiors esdevenen nous paisatges, i les finestres cap a fora, un enyor. El temps passa d’una altra manera.
Neus Buira: Biblioteca, 2000
Fotografia
Col·lecció Museu d'Art Jaume Morera, donació de l'autora
Engabiats
Quan ens sentim com ocells engabiats, l’espai que ocupem ens oprimeix i ens trastoca la realitat i el pensament. La impossibilitat de sortir, l’avorriment i la convivència obligatòria amb altres persones ens poden arribar a provocar accions obsessives, claustrofòbiques i fins i tot absurdes.
Rosa Siré: Sense títol, 1977
mixta sobre cartolina
Col·lecció Museu d'Art Jaume Morera
L’absència
L’aïllament social ens fa retrobar-nos amb nosaltres mateixos. En soledat trobem en els espais que habitem el rastre de coses passades, el nostre cos ho ocupa tot i es converteix en l’element principal.
Ignasi Aballí: Pols, 1996
Pols, vidre, miralls i marc d ferro
Col·lecció Museu d'Art Jaume Morera, Fons del Centre d'Art La Panera
Així doncs, el principal objectiu de l’exposició és reflexionar sobre les implicacions psicològiques i socials que ha provocat el confinament i demostrar que l’art pot servir com a canal de mediació, transmissor i mirall d’unes sensacions, emocions i experiències viscudes i compartides per bona part de la població.
][
