lleida_marxa

Centenari Lamolla (1910 - 2010)

Centenari Lamolla (1910 - 2010)

La commemoració del centenari del naixement del pintor Lamolla el 2010 constitueix una excel·lent oportunitat per difondre’n la figura i situar-la definitivament en el lloc que li correspon dins del concert artístic català i espanyol dels anys trenta. La producció de Lamolla fou molt aviat valorada en els cercles avantguardistes del seu temps i, amb el suport dels membres d’ADLAN, a partir de finals de 1935 començà a difondre’s a Madrid, Santa Cruz de Tenerife i París, a més de Barcelona. En aquesta última ciutat, se celebrà, el maig de 1936, l’Exposició Logicofobista, la mostra col·lectiva més important del surrealisme espanyol i l’única que anava acompanyada d’una declaració programàtica. Hi participaren, a més de Lamolla, Artur Carbonell, Leandre Cristòfol, Àngel Ferrant, Ramon Marinel·lo, Joan Massanet, Maruja Mallo, Àngel Planells, Jaume Sans, Remedios Varo i Juan Ismael, noms clau del surrealisme espanyol.



Aquella brillant i prometedora trajectòria artística quedaria lamentablement truncada amb l’esclat de la Guerra Civil. Primer el conflicte bèl·lic espanyol, després la guerra europea i, finalment, un exili prolongat a França, on moriria el pintor el 1981, en transformaren radicalment les circumstàncies vitals, l’entorn artístic i, en conseqüència, la seva activitat creativa, a la qual, tot i les dificultats, sempre es mantingué fidel.

Fortament condicionats per la precarietat i les difícils circumstàncies vitals que afectaren gran part dels artistes que, com Lamolla, creuaren els Pirineus i emprengueren un prolongat exili a França, la seva trajectòria artística es desenvoluparia en diferents direccions. Tot i observar-se una continuïtat en la seva obra surrealista —però ara amb un registre sensiblement diferent, molt més fosc i tràgic—, apareix també una obra de caràcter simbòlic, amb un marcat i dens expressionisme pictòric i gràfic, en què són molt presents la iconografia cristiana i la referència a la figura del Quixot, de gran predicament entre els intel·lectuals i artistes espanyols a l’exili. En aquesta renovada activitat no seria menys important la seva col·laboració gràfica en moltes publicacions de l’exili cultural, independentment de la ideologia de què eren portaveus, tot i que amb una especial predilecció per les de signe llibertari.

Però les difícils condicions de vida dels exiliats espanyols durant la postguerra a França i la incomprensió que causa la seva obra entre els cercles artístics amb què es relaciona en forcen no només l’allunyament personal vers aquests últims, sinó que fan que cada vegada adquireixin més importància en la seva producció el paisatge i la natura morta, obres de comercialització més fàcil. Temàtiques caracteritzades, així mateix, per un expressionisme fortament interioritzat, al qual segurament no és aliè la influència del seu amic Vlaminck i que acabaran identificant bona part de la seva obra produïda durant els anys d’exili.

En aquest sentit, la personalitat i trajectòria artística de Lamolla esdevenen paradigmàtiques de tota una generació, un mirall en què es reflecteixen les difícils circumstàncies que afectaren tota una generació d’artistes que veieren com la seva producció, estretament relacionada amb la renovació plàstica dels anys trenta, quedava radicalment truncada per la Guerra Civil. El seu compromís amb la llibertat i la lluita antifeixista els conduí a un exili prolongat, en què la lluita per la supervivència s’imposà com un condicionant indefugible en les respectives trajectòries; una situació d’allunyament que provocà, finalment, el fet que, durant molts anys, la seva contribució fos ignorada i que les aportacions realitzades des de l’exili quedessin relegades a l’oblit.

][