lleida_marxa

Arxiu Crist˛fol

Biografia 1971-1998

1971
En una nova mostra individual celebrada en la Sala Joan Miró del Col•legi d’Arquitectes de Lleida torna a presentar la sèrie Dimensional – Pla i algunes de les escultures de guix d’Evolució – Essencial, i presenta un seguit de peces elaborades amb tela metàl•lica, a mode d’estructures sobre les que bastir el guix, amb el títol de Dialèctica Interior, susceptibles d’ésser monumentalitzades.

1972
Presenta una nova exposició individual a la Petit Galerie de l’Aliança Francesa de Lleida, espai alternatiu de la ciutat que acollirà, al llarg dels seus curts anys d’existència, exposicions de les més recents tendències artístiques del país. La mostra, titulada “Elements competitius” 1970-1972, inclou deu obres, corresponents a una de les seves darreres sèries experimentals. Participa en l’exposició col•lectiva “New Forms” celebrada a l’Institut Britànic de Barcelona, que aplega obra dels millors escultors catalans del moment.

1973
Amb la possible expectativa d’organitzar una exposició antològica de l’artista que viatje per diferents capitals espanyoles, Cristòfol realitza un seguit de rèpliques ampliades d’algunes de les seves escultures més emblemàtiques. 

1974
Es mostra l’exposició “Dibuixos 1927-1953” a la Sala d’exposicions de la  Caixa de Pensions de Lleida, una antologia de la seva obra figurativa, presentada per Josep Iglésias del Marquet.

1975
Amb la participació a les exposicions “Surrealismo en España 1929-1950” a la galeria Multitud de Madrid, amb les obres Nit de lluna, L’aureola astral i impassible està a punt de sortir, Monument i Finestra, que se situen al costat d’obres de Miró, Dalí, Àngel Ferrant o Ángeles Santos, i “Surrealisme a Catalunya 1925-1975” a la galeria Dau al Set, juntament amb el seu company Lamolla, s’inicia la recuperació de Cristòfol com un dels artistes claus de l’avantguarda espanyola d’abans de la guerra.  Al setembre, presenta l’exposició “Dibuixos, escultures i objectes 1933-1939” a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, que inclou una selecció de setze obres del període. La mostra acompanyava la publicació la 1a. monografia del Museu Morera a càrrrec de Federico Lara Peinado dedicada a la sèrie dels Crucificats (1950-1960).

1976
Presenta una exposició individual, “Trajectòria plàstica” al Círculo Catalán de Madrid, al mateix temps que la seva obra forma part de l’exposició «SpanischeAvantguarde. 1920-1938», mostra col•lectiva de l’avantguarda espanyola, que itinera per Colonia, Basilea i Munich.  Torna a exposar individualment a La Petit Galerie de l’Aliança Francesa, ara amb un petita mostra que inclou una nova sèrie experimental, “Forma-Consum”, conjunt de peces on l’element definidor és una xarxa de plàstic de les que s’usaven per embolcallar aliments a l’època, dins les quals introdueix objectes del seu taller i que disposa verticalment sobre un suport de fusta o bé suspeses en suports verticals de base circular. 

1977
Amb motiu d’una nova publicació de Federico Lara Peinado sobre l’artista, Leandre Cristòfol, notes de premsa a la seva obra plàstica, presenta una nova exposició individual a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, “Obra no figurativa 1933-1976”, una mena d’antològica del seu treball experimental. Obra seva participa també a l’exposició “Avantguarda catalana 1916-1936” a la Galeria Dau al Set.

1979
La Galeria Rayuela, recentment oberta a Barcelona, li dedica una exposició individual, amb motiu de la qual els Cuadernos Guadalimar li dediquen un número monogràfic —el 13— que incloïa textos de Iglésias del Marquet, Corredor Matheos, Manuel Viola, José Marin-Medina i Guillem Viladot i un bon nombre de reproduccions d’obres no figuratives de l’artista.

1981
Cristòfol exposa al Patí de la Paeria. Amb motiu de la mostra l’Ajuntament de Lleida adquireix el relleu El reng de la plaça i l’artista fa donació d’una de les seves obres més emblemàtiques, De l’aire a l’aire.
   
1982
Cristòfol presenta a l’Institut d’Estudis Ilerdencs la que serà la seva darrera exposició amb obra recent. La mostra inclou la seva darrera sèrie “Alfa–Omega–Alfa”, un total de set escultures: Gènesi, Convivència, Tècnica, Contaminació, Cercat, Apocalipsi i Albada, en les quals recupera les barnilles de paraigües per crear arquitectures imaginàries sobre unes bases circulars de fusta, integrant-hi diferents objectes en el seu interior. Compartien espai amb un altre grup de sis peces: Ataràxia, Màrketing, Electrònica, Stop, Erotisme i Accident, aplegades sota el títol genèric de “Presència ambiental”.  Obra seva es seleccionada per participar a les exposicions “Catalunya endavant” a la Plaça Catalunya de Barcelona, compartint espai amb obres de Fenosa, Granyer, Viladomat, Miró i Serra, i a la mostra “Expocultura” al Palau de Congressos de Montjuïc, organitzada per la Generalitat de Catalunya. Es nomenat membre d’honor de l’Estudi General, la Universitat de Lleida.

1983
Presenta una selecció d’obra figurativa, quaranta-quatre escultures i estudis de paisatges i figures, al Museu d’Art Jaume Morera. Un conjunt de sis escultures de Cristòfol s’exposen als baixos de la Paeria i s’escull la peça Intent de vol per a ser monumentalitzada i instal•lada en una nova plaça de la ciutat de Lleida. La Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi, guardó que distingeix les persones que pels seus mèrits hagin prestat serveis destacats a Catalunya en defensa de la seva identitat o hagin destacat per la seva contribució cultural.

1984
Obra seva es seleccionada per participar a l’exposició “Els anys 40 a Catalunya” a la Galeria Dau al Set. Cristòfol exposa la sèrie Morfologies, dibuixos de formes orgàniques i imaginàries dels anys trenta, a l’Escola Massana de Barcelona. La mostra seria exposada l’any següent a la Sala de La Caixa de Pensions a Lleida, amb un singular muntatge a càrrec de Manuel Niubó. Aquesta sèrie va ser objecte també d’un número monogràfic de la revista L’Avioneta, dirigida per Carles H. Mor i Benet Rossell.

1985
Participa en l’exposició “Escultura Española. 1900-1936” al Palacio de Cristal de Madrid amb les obres De l’aire a l’aire, Cosa aquàtica, Monument, Unitat protectora, Cosa lírica, Volums estàtics, Relleu, Formes preses i Nit de lluna, i a “Homenatge a Barcelona” a l’Hayward Gallery de Londres. Federico Lara Peinado enllesteix una nova publicació sobre l’artista, L’escultor Leandre Cristòfol. Assaig biobibliogràfic, editada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, amb motiu de la qual es prepara una nova exposició retrospectiva “Dibuixos figuratius 1931-1939”, que inclou divuit dibuixos de petit format. Les obres Escultura espacial i Situacions II són incloses en l’exposició “L’Avantguarda a Catalunya. 1900-1985” de la  Galeria Dau al Set.

1986
Les obres Nit de lluna i Monument són seleccionades per Margit Rowell per participar en l’exposició “Qu’est-ce que la sculpture moderne?” al Centre Georges Pompidou de París, al costat de obres de Miró, Giacometti, Cornell i Noguchi. La mostra volia destacar les principals aportacions internacionals a l’escultura del segle XX.

1987
A Lleida, l’Ajuntament publica un llibre de la col•lecció La Banqueta a la revista Art, ART o l’avantguarda a Lleida 1933-1934, amb textos de Dolors Sistac i Josep Miquel Garcia. Paral•lelament a l’edició s’organitzà una exposició dedicada a la revista Art, amb obres d’Enric Crous, Antoni Lamolla, Manuel Viola i Leandre Cristòfol, que serà exhibida a la sala d’exposicions de la Caixa a Lleida. Una versió reduïda de la mostra viatjaria posteriorment a la Galeria Joan Prats de Barcelona.

1988
Obra seva forma part de l’exposició “Surrealisme a Catalunya 1924-1936” realitzada al  Centre d’Art Santa Mònica, un homenatge a la generació avantguardista catalana dels anys trenta. La mostra viatjaria posteriorment a la Sala Velázquez de la Caixa de Catalunya a Madrid.

1989
La realització d’una exposició antològica a la Fundació Miró de Barcelona restitueix la vertadera dimensió de l’obra de Cristòfol, més enllà de l’horitzó del surrealisme, i el situen com un dels escultors fonamentals del segle XX a Espanya. L’exposició viatjaria posteriorment a Lleida i després a i a l’Institut Valencià d’Art Modern. Aquest any rep el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de mans del rei Joan Carles. Cristòfol fa donació a l’Ajuntament de Barcelona, a canvi d’un vitalici, d’un conjunt de 64 escultures i objectes i 22 dibuixos que, al cap dels anys, s’integraran en les col•leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
   
1990
Des d’aquest moment la seva obra participa en les moltes de les principals exposicions retrospectives de l’art del segle XX. Juan Manuel Bonet i Emmnanuel Guigon inclouen obra de Cristòfol, Composició, Nit de lluna, Relleu, una fotografia de Peix damunt la platja i dues Morfologies, en l’exposició “Objeto surrealista en España” al Museo de Teruel. Participa també a la mostra “L’avantguarda de l’escultura catalana”, organitzada per la Generalitat de Catalunya al Centre d’Art Santa Mònica amb les obres Tela metàl•lica, Aparença excèntrica, Trajectòria vers un fi, Dimensional Volum i Bonança i en la mostra “Artistes catalans” a la Fundació Gulbenkian de Lisboa. Cristòfol fa donació a l’Ajuntament de Lleida, a canvi d’un altre vitalici, d’un conjunt de 80 escultures, objectes, relleus i dibuixos.

1991
Obra seva es inclosa a les exposicions “Picasso, Miró, DalÍ” que organitza la Shirn Kunsthale de Frankfurt i a “Constantes del arte catalán actual” que acull el Museo Rufino Tamayo de México, D. F., el Museo de Arte Moderno de Monterrey i, finalment, el Centre d’Art Santa Mònica. Un any després, participa en la mostra “Avantguarda a Catalunya. 1906-1939” que es pot veure a l’edifici La Pedrera de la Fundació Caixa de Catalunya. I, finalment, cal destacar la seva presència en l’exposició “El Surrealismo en España” celebrada el 1994 al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia de Madrid.

1995
Cristòfol rep a Lleida la Medalla Morera, màxim guardó artístic de la ciutat de Lleida i s’inaugura la sala que porta el seu nom, que compta amb la darrera presència pública de l’artista, on es presenta la donació que va fer a l’Ajuntament de Lleida al 1990. Amb motiu de la mostra s’edita una publicació que incloïa una primera catalogació de la totalitat de la seva obra.

1998
Mor a Lleida Leandre Cristòfol. Un any després la seva família donarà a l’Ajuntament la seva col•lecció privada, el seu arxiu i la seva biblioteca.

][