lleida_marxa

Arxiu Crist˛fol

Biografia 1958-1970

1959
Cristòfol, finalment, es decideix a reprendre la seva vessant no figurativa. Aquest any presenta en la seva exposició individual “Abstractos” el resultat del treball reiniciat uns anys abans, induït pels aires de renovació artística que es respiren a la ciutat. Lluny queda l’ostracisme artístic de la primera postguerra i a Lleida comencen a arribar els aires de renovació que l’abstracció i l’informalisme provoquen en el món artístic. Aquesta mostra, que incloïa una selecció d’obra no figurativa realitzada entre els anys 1933 i 1940, és el marc per a la presentació de la sèrie Ralentís espacials, peces que il•lustraven la reflexió de l’artista al voltant del moviment —tret distintiu de tota la seva obra—, i significaven l’inici de la represa del seu treball creatiu més experimental. El text del catàleg correspon a Guillem Viladot i amb motiu d’una conferència de Francesc Porta sobre Cristòfol surt a la llum pública el llibret “Una introducción al arte abstracto”. Tot i això, paral•lelament a aquesta mostra, Cristòfol presenta a l’octubre una altra mostra individual a la Caixa de Pensions composta d’un conjunt de vint relleus figuratius. Tanmateix, el desplegament de la seva obra no figurativa es produirà ara ja de manera reiterada en la seva participació en certàmens i exposicions col•lectives celebrades fora de Lleida. És el cas de la seva participació en el II Saló de Maig a Barcelona i en les mostres organitzades pel Moviment Artístic del Mediterrani. D’aquest moment són també les sèries Planimetries, composicions rectilínies de fusta sobre un fons d’arpillera o fusta, i Plans i Volums, on continua experimentant aquesta nova direcció no figurativa de la seva obra però ara a partir de les tres dimensions.

1960
S’edita la primera publicació dedicada a Cristòfol, que recull un seguit de textos de Rafel Manzano, Manuel Trenc, Joan Gabernet i Guillem Viladot i una entrevista amb Sebastià Gasch. L’edició anava acompanyada d’una selecció de fotografies representatives de la seva trajectòria artística, tan de la vessant figurativa com de la no figurativa. En aquesta publicació es donen a conèixer públicament les seves primeres obres corresponents a una altra de les seves sèries experimentals: Les Volumetries, que enllacen perfectament amb els plantejaments objectuals que originaren els Ralentís, tot i que apunten a una direcció que prescindeix del moviment continu d’aquests  i es lliuren al dibuix del volum en l’espai.  Són estructures metàl•liques fetes de barnilles galvanitzades, que troben la seva correspondència en algunes obres modelades en guix. Dues d’aquestes obres Intriga de pájaros i Orillas de ensueño participaran d’una altra exposició individual de l’artista celebrada a l’Ateneu Barcelonès en que torna a presentar un recull de la seva obra figurativa recent, algunes de les seves obres no figuratives més emblemàtiques i dos ralentís.

1961
Torna a exposar individualment a l’Institut d’Estudis Ilerdencs a Lleida amb un recull d’obra semblant a la de Barcelona, però amb una major presència de la seva obra de caire experimental. Ocupa la plaça d’ensenyament artístic a l’Institut Marius Torres de Segon Ensenyament on impartirà classes fins als 1973.

1963
Cristòfol no atura la seva experimentació en aquests anys. Presenta l’exposició titulada “Situacions i Aproximacions” a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, en la qual mostra una part del resultat dels seus treballs entre 1960 i 1963. Algunes d’aquestes noves peces duen el títol d’Elements, en les quals Cristòfol incorpora el ferro reciclat com a material que estructura les seves escultures de fusta, fins a assolir el seu màxim protagonisme amb les obres en que, ja pròpiament sota el títol de Situacions, recupera eines i estris rurals que transforma poèticament, negant-los la seva funció primigènia.

1964
Presenta una exposició al Cercle de Belles Arts, “20 retrats i 8 fotografies”, on s’inclouen els retrats escultòrics dels seus amics. Guillem Viladot recrea en el llibre Leandre Cristòfol la infantesa de l’artista, publicació que testimonia l’existència d’un estreta relació entre ambdós creadors i que tindrà com a resultat posterior la publicació l’any següent del llibre “Nou plast poemes”, una de les primeres publicacions espanyoles de poesia concreta, que inclou, a més del poemes viladotians, vuit fotografies de les Planimetries de Cristòfol.

1965
Torna a exposar individualment a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, sota el títol “23 Ordenacions”, objectes produïts entre 1961 i 1963, que palesen la seva atracció pels materials industrials, que disposa ordenament sobre arpilleres de fons o damunt estructures metàl•liques. El procés creatiu abans aplicat a les eines i estris de ferro del camp trobarà continuïtat ara en aquestes altres peces, sorgides a partir de l’atracció que li provoquen els materials i instruments del laboratori de física i química en desús de l’Institut on treballa. Aquestes ordenacions apunten cap a una altra via d’exploració, la construcció de màquines susceptibles de moviment, recompostes poèticament prescindint de la seva memòria utilitària. 

1966
Cristòfol celebra una nova exposició individual a la Cambra Oficial de Comerç i Industria de Lleida, “Rítmos”, on presenta una nova sèrie experimental amb peces que, sota el títol de Ritmes, situa elements de fusta que evoquen formes orgàniques sobre arpilleres o planxes de fusta, formant composicions rítmiques o, en altres casos, disposa elements filamentosos d’acer o filferros sobre xarxes metàl•liques dibuixant i ordenant un espai gairebé bidimensional. Aquest sentit del moviment i del seu recorregut trobarà continuïtat en altres peces, Trajecte centrífug, Trajecte orbital, Trajecte centrípet o Trajecte sense fi, que s’enlairen i defineixen volumètricament aquest joc rítmic.

1967
Exposa a l’Ateneu Barcelonès un recull dels seus treballs no figuratius recents, realitzats entre 1962 i 1965. Amb motiu de l’exposició, Guillem Viladot i Corredor Matheos publiquen una monografia, Cristòfol, sobre l’artista, il•lustrada amb onze de les obres presents en la mostra.  Aquest mateix any l’Impremta Coca edita Cristòfol, esforç i cultiu vocacional, publicació que recull un seguit de textos de Soldevila, Viladot i Viola, profusament il•lustrada amb fotografies d’obres.

1969
Cristòfol torna a exposar individualment a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, presentat per Guillem Viladot. La mostra està composta de sis fotografies d’obres figuratives realitzades entre 1960 i 1966 (fonamentalment escultures de nus femenins), sis obres de la sèrie Dimensional - Pla realitzades entre 1967 i 1968, i vuit escultures no figuratives de guix sota la denominació Evolució – Essencial, realitzades entre 1966 i 1969.

1970
Participa amb l’obra Nit de lluna en l’exposició homenatge “ADLAN / Testimoni d’època” al Col•legi d’Arquitectes de Barcelona.

][