lleida_marxa

Arxiu Crist˛fol

Biografia 1908-1939

1908
Leandre Cristòfol Peralba neix a Ós de Balaguer (Lleida) el 8 de juny de 1908, un indret, al costat del Montsec, que esdevindrà un paisatge mític d’importància cabdal per a entendre la seva obra. El seu entorn familiar és el d’una típica família pagesa. Al 1922, però, es trasllada a la ciutat de Lleida per aprendre l’ofici de fuster mentre inicià la seva formació artística a l’acadèmia de Justo Almela, catedràtic d’ensenyament mitjà i pintor d’ascendència sorollista.

1930
A l’octubre, participa per primera vegada en una exposició col•lectiva d’artistes, la del grup “Uns altres”, format per Ramon Roca —que presenta dibuixos i aquarel•les—, Josep Sanàbria —dibuixos i olis— i el propi Cristòfol —que presenta dibuixos, aquarel•les, olis i escultures—, al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida.

1931
Amb Josep Sanàbria, Francesc Charles Pardell, Josep Tufet i Antoni G. Lamolla forma el grup “Studi d’Art”, que li serveix de marc formatiu i d’intercanvi d’experiències, on es discuteix i es polemitza sobre art, dins el qual establirà estrets lligams amb Lamolla, qui després serà company en l’aventura avantguardista.

1932
El grup “Studi d’Art” organitza al març una exposició dels seus membres al Casino Independent, que després viatjarà a les Galeries Laietanes de Barcelona a l’octubre, patrocinada per la Generalitat de Catalunya. Moment que coincideix amb el naixement d’ADLAN i la posta en marxa de les seves primeres actuacions: les exposicions a Barcelona d’Àngel Ferrant i de Hans Arp, a més de la visita de Calder, fets que de ben segur havien de captar l’atenció del artistes lleidatans.

1933
Cristòfol es vincula al grup d’intel•lectuals agrupats a l’entorn de la revista Art (el primer número de la qual veu la llum al març), editada i dirigida per Enric Crous-Vidal, de tendència clarament avantguardista i heterodoxa, i en la qual publica alguns dibuixos el pintor Lamolla i els seus primers poemes i escrits un jove Josep Viola. Cristòfol exposa per primera vegada de manera individual al Casino Independent (entre el 24 de setembre i el 8 d’octubre), exposició en la qual  presenta, juntament amb nou escultures figuratives —Retrat G, Relleu S, Autorretrat, Relleu T, Pedra, Testa VI, Testa VII, Testa VIII, Testa IX, una primera obra no figurativa, Cosa lírica, una diminuta primer versió de la que posteriorment seria anomenada De l’aire en l’aire, iniciant una línia d’experimentació creativa molt personal.

1934
Al maig, l’Ajuntament de Lleida organitza, en la línia d’altres ajuntaments republicans un Concurs de Primavera, que abasta seccions dedicades a les diferents tècniques artístiques, al qual es presenten 34 artistes lleidatans. Cristòfol presentà la peça Construcció lírica. A la vista del veredicte del jurat, Enric Crous, Antoni G. Lamolla (que havia estat guardonat amb una menció) i Leandre Cristòfol decidiren despenjar les seves obres, la qual cosa provoca un enfrontament amb l’Ajuntament amb el resultat d’una multa i la seva inhabilitació per exposar en el certàmens municipals durant tres anys.

1935
Cristòfol celebra la seva segona exposició individual al Centre Mercantil al setembre, el catàleg de la qual es prologat per Josep Viola, on presenta un recull de tota la seva obra, olis i dibuixos, així com escultures, tant les figuratives de tendència expressionista (entre les quals destacava Nàusea) com les experimental amb la presència de sis obres no figuratives  —Peix sobre la platja, Monument, Relleu, Relleu, Cosa aquàtica i Construcció lírica— i 6 dibuixos de la sèrie Morfologies. En la mateixa sala penja un text de Viola amb el títol “El silencio diminuto e inmenso com la batalla de la rosa y el bisturí”, testimoniatge de l’intensa relació que existí en aquest moment entre el jove poeta i teòric surrealista i l’escultor.

1936
Cristòfol i Lamolla participen el l’exposició Logicofobista de Barcelona —Cristòfol amb les obres Peix damunt la platja, Nit de lluna, L’aureola astral i impassibles està a punt de sortir i Finestra— organitzada per l’Associació d’Amics de l’Art Nou (ADLAN). L’exposició compta també amb la presència d’Artur Carbonell, Àngel Ferrant, Esteve Francès, Ramon Marinel•lo, Joan Massanet, Maruja Mallo, Àngel Planells, Jaume Sans, Nàdia Sokalova, Remedios Varo i Joan Ismael.
Esclata la Guerra Civil i malgrat les dificultats del moment Cristòfol no atura la seva activitat creativa, tot i participar puntualment en iniciatives de recuperació i salvament del patrimoni artístic juntament amb Crous i Lamolla.

1938
Es cridat per servir l’exèrcit republicà a la reraguarda. Una morfologia de Cristòfol forma part de les exposicions internacionals del surrealisme a Tokio i a París, gràcies a les gestions dutes a terme per Viola i Benjamí Peret.

1939
D’aquest any daten les peces Contemplant-se i Anticipació òntica. En acabar la guerra, Cristòfol traspassa la frontera amb França i es internat als camps de refugiats de Perpinyà i Argelés. Aviat, però, retorna a Espanya, fet que provocà la seva estada per diferents camps de concentració —Santander,  San Pedro de Gardeña, Miranda de Ebro, Reus i finalment a un camp de treball del Marroc, on realitzarà Temàtica estel•lar i Temàtica meridional—. Un cop retorna a Lleida, amb tot els seus companys d’avantguarda exiliats, Cristòfol s’instal•la a Barcelona fins al 1943 i posteriorment uns mesos a Madrid. Finalment, torna a Lleida, dedicant-se a l’encàrrec escultòric i a l’ofici de l’ebenisteria.

][