lleida_marxa

Exposicions

Anteriors

[<] Tornar enrere

Exposicions /
  • Ton Sirera. La mirada abstracta. Col·lecció del Museu d'Art Jaume Morera
    Del 10 de març al 12 de juny de 2011
    Museu d'Art Jaume Morera

    Comissariat: Museu d'Art Jaume Morera

    En el marc de la celebració del centenari del naixement de Ton Sirera (Barcelona, 1911 – Lleida, 1975), aquesta mostra insisteix, com a contrapunt simultani a l'exposició Catalunya Visió, en la difusió la seva obra més experimental, aquella que el situa com a un dels pioners de la fotografia abstracta al nostre país i com a un dels seus cineastes més singulars. La mostra presenta el treball de l'artista centrat en aquest vessant creatiu a partir d'obres que pertanyen a la col•lecció del Museu d'Art Jaume Morera. Una nova oportunitat de (re)descobrir un conjunt artístic d'avantguarda considerat pioner dins i fora de Catalunya.

    Malgrat no ser inclòs en la nomina tradicional de la generació dels Josep Maria Casademont, Francesc Català-Roca, Ricard Terré, Xavier Miserachs, Ramon Masats, Oriol Maspons o Joan Colom —tots més joves que ell—, segurament per la singularitat de la seva obra i la condició perifèrica que li atorgava la seva residència a Lleida, l’obra de Ton Sirera sintonitza amb les preocupacions i inquietuds de la seva època, no només per la voluntat inequívoca de reivindicar la fotografia com un nou i autònom mitjà d’expressió artística, vinculat a una nova manera d’entendre i copsar la realitat, sinó també per la seva volguda vocació experimental, reflex d’una personalitat creativa polifacètica, poderosament estimulant i profundament imaginativa. En aquest sentit, les seves macrofotografies, en aïllar les escorces dels arbres o els líquens de les roques, i les visions aèries captades des de la seva avioneta, esdevenen dos procediments, en apariència oposats, que resten definitivament associats a la fotografia abstracta al nostre país, de la qual en fou un dels seus exponents més destacats. Precisament, serà aquest conjunt d’obres les que protagonitzaren l’exposició que Sirera presentà a la Sala Aixelà de Barcelona el 1960 i que causà una gran impressió als crítics de l’època en presentar-les muntades sobre grans bastidors —a la manera de qualsevol pintura, tot reivindicant la seva condició artística—. Una mostra que comptà amb la complicitat de Sebastià Gasch, que preparà el text d’un llibre editat a partir de la mostra però que no arribà a distribuir-se.

    Aquesta vessant creativa del seu treball no pot dissociar-se del seu interès per explorar les possibilitats informalistes de la imatge fotogràfica, de manera paral•lela a la pintura. Amb el precedent dels seus treballs fotogràfics dedicats a la natura vegetal, en il•lustrar un catàleg descriptiu de les principals espècies d’arbres de Catalunya o en documentar especimens de flors i insectes al miscroscopi, Sirera explora les textures i les formes que li proporcionaven els diferents enquadraments de les imatges extretes de la natura. Una recerca que el dugué fins i i tot a generar-la de manera artificial, a partir de cultius expressament dissenyats. En l'extrem contrari, les fotografies aèries li proporcionaven una sublimació dels elements geogràfics i físics que componen el territori i, en la seva formalització distant, en remarcaven essencialment les formes, la materialitat de les superficies i les textures.   

    Partint del seu treball fotogràfic, també va experimentar la creació d’imatges en moviment. I com en el cas del primer, explorà les possibilitats del cinema documental —aquell relacionat amb una mirada singular sobre la realitat— així com també aquell altre més experimental vinculat a l'abstracció fílmica amb una sèrie d'obres sorprenents que enllacen amb l'automatisme expressiu de la pintura gestual i les qualitats matèriques de l'informalisme.
    Ton Sirera: sense títol, 1959 (© Arxiu Ton Sirera)
    [+] Díptic de l'exposició   [+] Dossier de premsa  

][