lleida_marxa

Exposicions

Actuals

[<] Tornar enrere

Exposicions /
  • ENCONTRES amb la col·lecció
    Del 2 de febrer de 2012 al 4 de maig de 2014
    Sales d'exposició de la col·lecció (Edifici Casino, 1a. planta)

    Museu d'Art Jaume Morera
    Comissariat: Museu d'Art Jaume Morera


    El Museu torna a presentar una mostra dels seus fons artístics. En aquesta ocasió es tracta d’una mostra representativa, a partir d’algunes de les seves millors obres, del llarg recorregut artístic que va des de finals del segle XIX, un moment definit per les tensions culturals existents entre les noves tendències modernes i la resistència d’una tradició que es resistia a qualsevol canvi, fins a les aquelles altres que es generaren en el context de l’arribada de la segona avantguarda, cap als darrers anys del franquisme..

    La mostra comença plantejant els conflictes culturals que es produeixen a Lleida durant el canvi de segle XIX al XX. Realisme, modernisme i noucentisme, en les seves versions catalanes i espanyoles, defineixen el context cultural i artístic d’aquests moments, en el quals Lleida hi participà tímidament. Mancada de les eines bàsiques per a la formació dels seus artistes i creadors i per a la seva professionalització, veurà com la major part d’aquests —Jaume Morera, Baldomer Gili, Xavier Gosé, Antoni Samarra i Miquel Viladrich—han d’orientar les seves trajectòries lluny de casa nostra, dividits entre l’atracció d’un Madrid cortesà i una Barcelona industrial, i assistir, des de la distancia, als seus èxits i fracassos.

    Una situació que canviarà radicalment amb l’arribada de la segona República i d’una nova generació de creadors que, des de Lleida estant, connectaran amb les tendències més avançades del moment. Els creadors vinculats amb la revista Art, editada per Enric Crous, Leandre Cristòfol i Antoni Lamolla esdevindran, juntament amb l’aleshores poeta i dibuixant Josep Viola, dos dels grans artistes de la generació intermitja del surrealisme espanyol. L’esclat de la Guerra Civil i la implicació de tots ells en defensa de la República obligaran al seu exili. 

    No serà fins als anys cinquanta quan les tensions entre tendències oposades, aquelles vinculades a l’oficialisme acadèmic i les representades per les noves tendències abstractes, en les seves múltiples variants, tornen a articular el debat artístic a Lleida, amb la permissivitat d’un règim que procura mostrar algun signe d’apertura, si més no en el camp artístic. Malgrat tot, l’ofec del conservadorisme local, la persistència de la manca de possibilitats professionals i l’atracció del cosmopolitisme incipient de la capital catalana, forçaran altre cop que una bona part dels artistes de Lleida hagin de marxar altre cop.
    Foto: Oriol Rosell
    [+] Flyer de l'exposició (PDF)   [+] Dossier de premsa  

][